er a Steiner, l'esperit de la llengua, en tota la seva incommensurabilitat, en la seva genial saviesa, deixa la seva empremta en el cos físic de l'infant mitjançant el sentit verbal. A més a més, els moviments de les extremitats del cos de l'infant ajuden a individualitzar la creixent facultat verbal. Amb això s'obté una concepció teòricament competitiva, intel·ligible i aplicable a la pràctica de l'ensenyament de les llengües. A l'escola
s'intenta viure el significat visible, concret i fresc de les paraules com a camí que porta a la veritable realitat de la llengua. "El professor d'idiomes s'hauria d'impregnar de la manera com la gent viu la seva llengua a partir de la individualitat de cada poble i veure com l'alemany, per exemple, viu la seva de manera que la conforma plàsticament... La llengua italiana i en general les romàniques, tendeixen a desenvolupar-se des de l'element anímic-motriu. L'alemanya ha sorgit del mirar i de l'observació, mentre que la italiana ho ha fet des d'una dansa i un cantar interiors, des d'un comunicar-se dins del propi organisme"
Rudolf Steiner
Contenido
Desenvolupament.
Idees de Rudolf Steiner sobre la ciència lingüística. Antroposofia, filosofia, antropologia: el concepte steinerià de la ciència. Anar cap a la “realitat” del llenguatge. Sobre la història del llenguatge. Sobre la fisiologia del llenguatge.
Indicacions de Rudolf Steiner sobre la metodologia de l’ensenyament de llengües estrangeres.
Pressupostos antropològics. Els tres primers septenis. Visió global. Al primer septeni, la llengua com a percepció sensorial i moviment. Al segon septeni, la llengua com a vida rítmica. Al tercer septeni, llengua individualitzada. El sentit verbal i el seu òrgan. Recordar i oblidar. Conceptes vius i morts. Aprenentatge anticipador.
Qüestions docents pràctiques. La classe inicial. Primera escriptura i lectura. Recitar i cantar. Representació teatral i improvisació dramàtica. Tractament de la lectura. Conversa. Treball amb el vocabulari. La qüestió del llibre de text. Ensenyament de la gramàtica. La qüestió del currículum. Diferenciació de talents i formació de grups. Punts de vista per escollir la llengua. Deures a casa. Mitjans audiovisuals d’ajuda. La coacció dels exàmens i la llibertat del rendiment. Com ens ho fem amb els exàmens de graduació?